Si demanam a una persona major què podem fer per ells des de les administracions, probablement la resposta sigui que els deixem envellir amb pau i dignitat. La tercera és una edat prou complicada com perquè des dels governs competents encara els hi posem més traves -la majoria burocràtiques- que només duen a fer pensar a les persones majors que fan nosa, que són una molèstia.

Està clar que hi ha casos en què les persones majors són dependents i que hem de fer molta feina perquè no els hi manqui ni un lloc digne i en condicions on viure amb l'assistència de les persones adequades i preparades per tenir cura d'ells. Els primers responsables, evidentment, en són els familiars i per aquests haurem de fer feina amb polítiques transversals com ara d'ocupació perquè la gent major no es trobi en risc de pobresa o desprotegida i, per descomptat, maltractada.

Però llevat dels esmentats casos de dependència de la gent gran, crec fermament que la millor manera d'ajudar-los, de no fer-los sentir exclosos, és impulsar projectes socioeducatius d'envelliment actiu i d'aprenentatge al llarg de tota la vida perquè quan arribem, esperem, a ser tots majors, ho facem amb més qualitat de vida i de cada vegada a edats més avançades. D'aquesta manera, ells, noltros, podrem mantenir la nostra autonomia i, al cap i a la fi, ser més feliços i a necessitar manco ajuda dels polítics de torn.

Això pot semblar, però, un camí llarg i mentre arriba i es consolida aquest procés d'envelliment actiu, digne i autònom, està clar que hem d'aplicar mesures urgents.

Cal millorar les residències amb un bon Pla Autonòmic d'inversions i atendre les necessitats de tots i cada un dels municipis per fer compatibles de manera simultània prestacions com ara la teleassistència, l'ajuda a domicili, els centre de dia i residència i la prestació econòmica. Tot plegat però mentre posam en marxa ambiciosos plans per fer que la tercera, sigui una edat més digna.