A l'any 2013 a les Illes Balears hi havia 192.415 menors censats i, d'aquests, 72.723 estaven en risc de pobresa. En poc més d'un any i amb la passivitat del Govern balear i el Consell de Mallorca, vos podeu imaginar que les xifres no han millorat massa.

Tal vegada diran que hi ha tal o qual programa en marxa però jo, quan veig xifres tant esgarrifoses com les que he citat, se me posa la pell de gallina.

Per un polític, acabar amb la pobressa dels més petits hauria de ser una prioritat màxima. No es pot mirar cap una altra banda i impulsar un programa de menors de qualsevol manera. No, això no és fer el que toca. El que cal fer és pensar en els menors de bon de veres i no fer petites polítiques per  tenir la consciencia tranquil·la. Gastar un euro públic en qualsevol banalitat abans que invertir-lo en els menors que no poden menjar, és, crec jo, d'una inconsciència i irresponsabilitat sense límits.

Per això, s'han d'impulsar vertaderes mesures com el pacte amb el Tercer Sector per a recuperar un Estat del Benestar que alguns ens volen fer creure que hem perdut per sempre. També implantarem la Renda Bàsica i impulsaren polítiques d'ocupació. Es tracta en fi, d'acabar amb l'exclusió social de famílies senceres perquè si un pare o una mare no tenen feina, els que primer ho pateixen són els infants.

Posar en marxa un Pla de Suport a l'Alimentació Infantil serà clau perquè les famílies amb menors al seu càrrec puguin cobrir les necessitats bàsiques d'alimentació. Sí, tot i que a alguns això els hi sembli del tercer món, no, això passa aquí i són mesures que s'han de prendre urgents a la nostra illa.

La Convenció dels Drets dels Menors atorga als infants una protecció com a subjectes de dret. Això però, són només paraules damunt un paper si no hi posam fil a l'agulla. I des del Consell de Mallorca es poden fer moltes passes.

De fet, crec que el Consell, en matèria de Serveis Socials i en concret de Menors, ha de catalitzar i donar una solució a tots aquells casos en què els més petits, els nins i nines que podrien ser els nostres fills i filles, vegin vulnerat no ja un dret, sinó una necessitat com és el menjar de cada dia.