Des de fa temps, he tingut l’oportunitat de reflexionar sobre la coincidència de dos fets que marquen la meva vida política, personal i familiar. El primer, i més obvi, és el fet de ser Mallorquí però, sobretot, sentir-me i entendre la mallorquinitat a la nostra illa, l’any 2015. I el segon, és el fet de militar en el Partit Socialista (PSIB-PSOE), un partit d’àmbit estatal, no nacionalista i de caràcter internacionalista.

Dos fets que complementen la meva definició com a persona i expliquen el caràcter, pensaments, obsessions i, evidentment condicionen la meva concepció del món.

Entenc el món des de l’estimació de Mallorca, la nostra cultura, història, patrimoni, paisatge però sense sentir-me, per això, nacionalista.

El món s’entén millor des de la universalitat que des la parcialitat. El món és divers com ho és una família de 4 membres. Estic convençut de que el nostre món és tan ric com tan s’esforça per protegir i promocionar la diversitat de llengües, cultures i tradicions que són patrimoni de tots i no, només, de cada una de les comunitats, nacions o territoris que les patrimonialitzen.

La millor manera de protegir i promocionar la nostra Mallorquinitat és participar de la idea de que un americà, rus, alemany, anglès o polac (per posar algun exemple), seran tan mallorquí com jo, visqui on visqui, des del moment que la seva relació amb la nostra illa sigui des del respecte per la nostra realitat en el món actual.

No és temps de creuades, és temps de ser com som, de compartir, d’exigir, d’identitat i de globalitat però, sobretot, d’entendre que Mallorca serà el que volguem que sigui els mallorquins, els d’aquí però també aquells que no hi viuen o ni tan sols saben de l’existència de la nostra realitat.

La meva vida transcorre per Mallorca, entenc el món des del meu compromís fraternal i solidari amb la resta de persones d’aquest món, i alhora no vull sentir-me estrany a la terra que ha contribuït a definir-me com a persona.