Amb aquest article no vull parlar-vos del tercer món. La pobresa és als carrers dels nostres pobles i ciutats. És el resultat d'una crisi econòmica que ha donat lloc a una desigualtat que condueix indefectiblement cap a l'exclusió social.

Exclusió social és pobresa però la seva mateixa definició inclou la paraula “marginació”. La societat té moltes maneres de marginar, d'excloure un integrant de la societat, però tal vegada la més sagnant és la derivada per les desigualtats econòmiques, per la pobresa. (Qualsevol altra manera de marginació sembla fàcilment superable si a casa hi ha diners)

Sovint pensam que l'exclusió social vinculada a la pobresa és una persona que dorm al carrer damunt un caramull de cartrons. No, ara, la pobresa passa sovint desapercebuda però és encara més aprop. Ara la pobresa és aquella família que veim cada dia a l'escola que just pot vestir els seus fills, que just pot alimentar-los o que no pot pagar-li l'excursió ni molt manco ajudar-lo amb els deures diaris. Això és pobresa, això és exclusió social.

Pel PP, pels conservadors, la persona que dorm damunt cartons és la responsable de la seva situació i per això aquest mandat, quan més ben dotats havien d'estar els serveis socials, manco polítiques i recursos s'hi han destinat. Resultat: més pobresa, més desigualtat, més exclusió social.

Si hi ha una persona exclosa de la societat, jo m'hi sent responsable. És una qüestió de responsabilitat, no de beneficència, aquella que tan agrada a un sector conservador de la nostra societat i que cerca que torni el temps de la caritat.

No, jo no crec en la caritat per canviar les coses, la caritat pot ajudar a passar un moment però no tota una vida. Jo em sent responsable de què una persona estigui exclosa i no l'ajudaré només amb caritat, l'ajudaré aportant solucions a la seva desgràcia personal que no individual, sinó col·lectiva i, per tant, una desgràcia que requereix una solució entre tots, transversal i social.

La principal solució en matèria de serveis socials, és recuperar la proximitat i anar de la mà dels agents i treballadors de l'àmbit social públic i del Tercer Sector. Escoltar-los i fer amb ells perquè en són els professionals i els que toquen amb les mans cada dia els problemes de la gent exclosa.

De forma progressiva, la Renta Mínima d'Inserció s'ha de transformar en una Renda Bàsica perquè totes les famílies puguin menjar i vestir els seus fills. Només amb aquestes necessitats bàsiques assolides, es podran aplicar altres polítiques transversals de formació, orientació i inserció laboral per recuperar l'Estat del Benestar que hem perdut.