No podem assegurar del cert quina era la forma de governar les Illes Balears des de l’antiguitat fins a l’època musulmana, en canvi sí que sabem quines van ser les institucions de govern creades amb posterioritat a la Conquesta, ja que es mantingueren vigents en termes generals fins que el Decret de Nova Planta el 1715, ara fa 300 anys exactes.

Així podem observar com cada illa es governava a si mateixa a través d'un General Consell, que a Mallorca s'anomenava Gran i General Consell. En aquest Gran i General Consell hi estaven representats des de les classes benestants, com l’estament nobiliari, els ciutadans militars i la menestralia.

Així tenim aquest òrgan de govern medieval que perviu, elegeix els jurats d'entre els seus membres, dirigits per un Jurat en Cap.

Es de destacar que la institució que representa la unió a les illes és la figura del Rei o del seu representant, sigui aquest un Lloctinent, Virrei o com se'l denomini.

Durant el segle XIV, si no vaig malament, es crearà el Sindicat de Fora, que a través dels seus síndics forans resulta la representació de les Universitats o parròquies de la Part Forana dins el Gran i General Consell. Aquest Sindicat, que dona nom al carrer Sindicat, té el seu propi Consell que es reuneix.

Després de la Guerra de Successió, el 1715 amb el Decret de Nova Planta, aquestes institucions desapareixen, són substituïdes per l'Audiència Reial, nomenada pel Rei, presidida pel Capità General.

Desapareixen els Consells de les illes, excepte el de Menorca, que queda en mans angleses. Es creen els Ajuntaments, en el cas de l'Ajuntament de Palma hi seguirà assistint una representació de la Part Forana, almenys fins a principis del segle XIX.

Però queda clar que les institucions que de forma històrica i fins i tot natural, van existir a les Balears van ser els Consells de les illes, tret definitori de la nostra forma de ser i de la manera més eficient de mantenir la unitat i la diversitat insular.

Amb la Constitució de Cadis de 1812 i el posterior règim liberal, es creà la institució de la Diputació Provincial, a partir de la divisió territorial espanyola (1833) en un model centralitzat de govern territorial inspirat en els departaments francesos.

La Província de Palma de Mallorca, posteriorment Província de las Baleares, no respectarà en el seu funcionament la distribució de poder o de representació local per illes, a diferència de Canàries, on cada illa tenia el seu Cabildo insular. Les Illes Balears, a pesar de reivindicar-ho durant el segle XIX i XX, no tendran cap element representatiu per Illes.

La proposta reformista més important arribà amb la II República, el 1932, amb la nova Constitució que permetia crear regions autònomes. Es comença a debatre un Estatut d'Autonomia i segons aquest esborrany, les nostres Illes s’organitzarien per Consells Generals a cada illa, amb unes àmplies competències atribuïdes, i el conjunt de Balears estaria governat per un Gran i General Consell amb reduïdes atribucions.

La postura del PSOE no era favorable a aquesta regió autònoma, ja que es pensava que continuaria controlada pels cacics del moment. Excepcionalment, un intel·lectual, vinculat al PSOE, com Alexandre Jaume era un fervent defensor de l'autonomia administrativa i la creació dels Capítols o Cabildos insulars. Tanmateix aquella voluntat no passà de ser un projecte inacabat i mai no executat.

De totes formes amb la Dictadura no seria possible cap tipus de descentralització fins la mort del dictador.

Al conjunt d'Espanya el 1979 es crearen el que s'anomenaren les Preautonomies. En el cas de Balears es feren eleccions als Consells Insulars coincidint amb les municipals, i es constituí un òrgan preautonòmic balear format pels consellers insulars de cada illa anomenat el Consell General Interinsular. Aquest fou vigent fins el 1983 i presidit per Jeroni Albertí, qui fou també president del Consell Insular de Mallorca preautonòmic. Albertí dimití per discrepàncies amb la UCD per fundar UM, i durant un any fou presidit per Maximilià Morales.

En el nou Estatut el 1983 es contempla l’existència de Consells Insulars, els membres dels quals, són alhora diputats autonòmics. L'Estatut preveu al seu article 39 que totes les competències són transferibles als Consells Insulars.

Així cada Consell a la seva illa corresponent hereta les competències de cooperació local, del POS i acció social (i totes les seves instal·lacions) de la Diputació Provincial.

El Consell de Mallorca té un gran patrimoni heretat, les Llars d'Ancians, de la Joventut, de la Infància (edificis del carrer General Riera de Palma), però també l'Hospital Psiquiàtric o l'Hospital General, a més de la Seu de l'antiga Diputació (el Palau del Consell).

Els anys 90 són anys d'ampliació de competències i de clarificació de les mateixes. Per exemple, es transfereix la competència d'informació turística (la única que té encara el Consell de Mallorca en turisme, però que ha permès la promoció turística específica per Mallorca i els municipis), foment de l'ocupació o residus (a partir de la construcció de la incineradora).

Els Consells de Menorca i Eivissa varen rebre agricultura i ordenació turística i a Mallorca es crearen i potenciaren els programes de joventut i esport base a partir de 1995, però és sobretot a partir dels anys 1999 i 2000 que, amb els pactes de progrés, es reben les dues competències més importants del Consell de Mallorca fins ara: Serveis Socials i Carreteres.

L’any 2001 s’aprova una Llei de Consells que permet donar una estructura de govern al Consell més semblant a la de un govern, creant-se el Consell Executiu i les direccions insulars, fins llavors inexistents, i obrint la possibilitat de nomenar consellers executius no electes.

L'Estatut de 2007 intenta clarificar la distribució competencial. Però ho deixarem aquí, sols destacant que Menorca i Eivissa segueixen tenint moltes més competències, com són agricultura, ordenació turística, però també Joventut.

Mallorca durant la legislatura passada sols va rebre Caça i Artesania. UM va liquidar dins Medi Ambient els antics programes anomenats FODESMA, foment de l'ocupació, que són els que van permetre entrar a programes eropeus, i per exemple impulsar la recuperació dels oficis dels margers o els mestres d'aixa, així com anar creant la Ruta de Pedra en Sec.

Han estat presidents del Consell Insular de Mallorca:

• Jeroni Albertí, 1ª vegada, de 1979 a 1982.
• Maximilià Morales, 1982-83.
• Jeroni Albertí, 2ª vegada, de 1983 a 1987.
• Joan Verger, de 1987 a 1995.
• Maria Antònia Munar, de 1995 a 2007.
• Francina Armengol, de 2007 a 2011.
• Maria Salom, de 2011 a 2015.