Fer política amb els serveis socials és un perill. Un perill que aquest mandat han patit milers d'usuaris i tocat amb les mans centenars de treballadors d’aquest àmbit d'arreu de tot Mallorca.

Les notícies que ens arriben des dels ajuntaments de l'Illa quan fan balanç d'allò que s'ha fet però sobretot deixat de fer des del Consell de Mallorca comandat pel Partit Popular, són desencoratjadores i ben tristes.

En una època en què els departaments de serveis socials dels municipis més malament ho passaven a causa de les conseqüències de la crisi econòmica, la resposta del Consell de Mallorca ha estat retallar tots els plans i ajudes i minvar la col·laboració efectiva amb els municipis.

I no parlam solament de, per exemple, la manca de liquidés per a les Rendes Mínimes d'Inserció (RMI) o les retallades al Pla de Prestacions Bàsiques (PPB). Parlam que a banda de retallar en serveis bàsics i indispensables, tampoc s'han fet polítiques transversals en prevenció, ocupació o formació.

Un clar exemple n'és el fet que des de l'Institut Balear de l'Habitatge no s'impulsa cap iniciativa per ocupar els habitatges buits quan hi ha persones que no tenen on viure. Això no pot ser. Des de totes les institucions i sobretot des de totes les àrees de les administracions supramunicipals, s'han de pensar i executar polítiques realistes i, sobretot, sinceres i pensades per donar solucions a les persones vulnerables.

I tot plegat, s'ha de fer des del Consell de Mallorca parlant directament tècnics i polítics amb aquells treballadors que estan a la primera línia, als pobles, als ajuntaments, on les persones van a demanar ajuda i és allà on han de poder trobar una solució, no més problemes.