Després d’anys d’impuls de polítiques culturals des de les Institucions Públiques fonamentades en l’aplicació de recursos econòmics a la creació, difusió i dotació d’infraestructures culturals arreu de Mallorca, ¿quines fites hem assolit com a societat? ¿Quin balanç podríem fer?

Per tant, plantejo la necessitat d’avaluar unes polítiques culturals que s’han basat, fonamentalment, en l’aplicació de recursos econòmics per a l’edició, organització i creació de cultura.

Efectivament, qualsevol actuació política requereix, per una banda, d’una voluntat política per part del responsable i, per una altra, de l’aplicació de recursos econòmics per desenvolupar-la.

En el cas de la política cultural, pot ser, ens hem equivocat essent els patrocinadors de la creació cultural quan hauríem d’haver realitzat un esforç per patrocinar l’accés a la cultura per part de la majoria de la societat.

Garantir l’accés a la cultura d’aquells que ho tenen més difícil, és invertir en igualtat.

Afavorir l’accés a la cultura de manera complementaria a l’educació, és promoure una societat més crítica, i per tant, amb més criteri. Afavorir l’accés a la cultura és invertir, com han fet tota la vida els nostres pagesos quan sembren blat amb l’ incertesa, però també l’esperança, de recollir una bona anyada.

Quan una persona llegeix un llibre, acudeix al teatre, a una concert musical, visita una exposició o acudeix a una conferència per al seu interès, sense cap dubte, fomenta i promou els creadors, els artistes, els intel·lectuals i, per tant, posa en valor el coneixement i l’expressió cultural i emocional de la nostra societat.

Jo vull una Mallorca millor, una Mallorca sense misèria de cap tipus. Estic convençut que sembrant cultura recollirem una societat més igualitària i més justa que farà avançar com mai la nostra illa en matèria econòmica, laboral, democràtica i social.